Carles Riba i Bracons neix a Barcelona el 23 de setembre de 1893. Humanista i professional de les lletres, rep sempre el suport familiar en el desenvolupament de la seva carrera literària, que comença de ben jove. Va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poeta Clementina Arderiu. Autor de dos llibres.	A principis de carrera com a poeta de Carles Riba, era apartat pels demés. Pensaven que no estava a l'altura de la poesía catalana. Al cap d'uns anys va crèixer com a poeta i com a escriptor, fins al punt de ser un exemple a seguir per a molts d'ells. Els poetes que l'han guiat i l'han permès escriure van ser: Valéry i sobretot Mallarmé. Carles, sempre ha volgut defensar la seva pàtria reflectida en la poesía.	Aquest poema, anomenat "Súnion! T'evocaré de lluny" del poeta Carles Riba, té dues parts a destacar. A la primera part, ens descriu el temple Sunión amb les seves paraules, tal com és per a ell. Mentres que a la segona part, ens descriu el temple des d'un altre punt de vista, com un guía.
Carles, va escriure aquest poema durant l'exili de la guerra, amb le'esperança de tornar cap a la seva terra, Barcelona. La metàfora que ens vol fer veure Carles Riba en el seu poema, és la d'un mariner, osigui ell, el autor, és guiat per un far, referint-se al temple, el qual l'ajudarà a superar tots els seus problemes i l'ajudarà a tornar a Barcelona després de l'exili.	Aquest poema, conté una rima assonant, d'art major. Utilitza un llenguatge culte, especialitzat en la descripció d'objectes, en aquest cas, un temple. El poema, està replet de metàfores "Tu vetlles, blanc a l'altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb", anàfores i la personificació de sentiments i personatges en ell.	El poema reflecteix l'època de l'exili. Els sentiments i l'esperança de tornar cap a casa després d'una dura guerra. Per altra part, Carles vol demostrarnos que tenim un guía en les nostres vides. En aquest cas, ens mostra com el temple de Sunión, o com el veu ell, un far, el guiarà cap a una vida millor. "Tu vetlles, blanc a l'altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus"
Carles Riba, ha utilitzat un tó trist, d'anyorança cap a la seva terra, Barcelona, mentres estava a l'exili. Les seves esperançes eren tornar sà i estalvi cap a casa seva. Per altra part, ha utilitzat un tó de confiança cap al temple Sunión, el qual és l'encarregat de guiar al mariner, cap a casa, superant qualsevol tipus de problema.	Per començar, el poema sincerament, m'ha agradat molt. M'ha donat ànims i esperança per a continuar fent el que faig avui en dia. M'ha fet creure que ho puc aconseguir ben bé tot. El poema l'he interpretat com a que el mariner sóc jo. Mentre que el temple Sunión, o més ben dit, el far que em guiarà cap a un futur millor, són els meus pares, les meves decisions i els meus pensaments.